Carlos Pigem: "Vull jugar, però l'horitzó encara no està gens clar"
El lleidatà Carlos Pigem (juliol, 1990), a l'igual que la resta dels professionals catalans, segueix confinat en la seva casa familiar a Lleida, esperant que s'aixequi l'Estat d'Alarma, i que a poc a poc torni la normalitat, cosa que no veu que pugui succeir a curt termini. Ja comença a tenir problemes de son, potser amb l'ànsia de voler recuperar la seva professió com més aviat millor i també ser una mica víctima de passar tant de temps a casa, molt pendent del mòbil, cosa que espera frenar una mica. "No sé com anirà aquesta tornada a la normalitat, crec sincerament que hi haurà un rebrot del coronavirus i tot pot retardar-se molt més", explica amb un aire una mica pessimista. I es que tracta de portar la seva rutina diària, treballant el swing amb el seu entrenador a la distància, Miguel Ángel Duque, i amb els consells del seu preparador físic, Joan Solé, i el 'coach' mental, Joseba Del Carmen. Un treball diari a casa, on tracta de ser molt disciplinat, tot i que reconeix no es pot comparar amb estar a la zona de pràctiques o sortint al camp. "És molt difícil tractar de mantenir el joc i el físic en aquestes condicions, però fem el que podem", diu, sense poder albirar el final de tot això i molt menys de tornar a competir amb regularitat.
"Fins el British Masters, res"
"No es pot preparar un calendari per a jugar tornejos si no sabem com evoluciona la pandèmia. El Tour segueix suspenent proves i ens ha dit internament que intentarà arrencar al British Masters, a final d'agost, però ningú sap què passarà amb certesa", explica a la FCGolf. I és que Carlos, té clar que vol tornar a jugar el més aviat possible, però no a qualsevol preu. "Jo vull jugar, encara que amb una situació calmada. Hi ha moltes coses encara en l'aire que impedeixen veure l'horitzó clar ", diu. "Parlen d'ajuntar tornejos com l'Open d'Espanya, l'Open de Portugal i Valderrama Màsters, per no moure's massa geogràficament, però qui assegura que hi haurà avions o hotels en condicions?", comenta. "Després, amb la concentració de tornejos, tots voldran jugar i els que tenim una targeta parcial, patirem molt per entrar, així que no sembla fàcil el futur que ens espera".
A porta tancada
I no li importaria fer-ho a porta tancada. "El que volem és jugar, però algú s'imagina una Ryder sense públic?" es pregunta. No vol parlar de temporada perduda, però espera veure el que passa. "El més positiu és que paso temps amb els meus pares, cosa que no succeïa des que tenia 16 anys, i temps per parlar amb més gent i amics". I també comparteix aquesta dura experiència amb altres jugadors com Emilio Cuartero o Pep Anglés, sense opció de jugar al Challenge Tour, amb els que realitzarà aquest diumenge, un Instagram Live. "Costa molt motivar-te tal com estan les coses, encara que només espero que això passi aviat i tothom deixi de patir una situació que no ens haguéssim imaginat mai un temps enrere", conclou.