20 d'abril 2020

La veu de l'experiència a la FCGolf

"El federat ve poc a l’oficina; ho pot resoldre quasi tot telemàticament"

 

María José del Val ens explica el seu dia a dia a l’àrea d’Atenció al Federat de la FCGolf

 

María José, quant de temps portes treballant a la federació?

Des del 1988.

 

Les teves funcions han variat, o sempre has treballat en l’atenció al federat?

Sempre he estat vinculada amb l’atenció al federat, també vaig estar un temps a administració, però principalment fent tràmits relacionats amb la llicència federativa: altes, baixes, adjudicacions de hàndicap… tot el que calgués respecte a això.

 

Què és el que més demanen els federats o quan venen a la seu de la FCGolf?

Actualment, de venir, venen poc. La majoria volen federar-se i saber quins requisits i avantatges tenen per ser federats, i sempre els explico que per jugar cal ser federat. També pregunten sobre el tema del hàndicap. Això també ha anat variant...

 

Ha baixat la presència de federats a l’oficina?

Venen menys perquè tot es pot fer via mail… abans tothom venia a la federació. Ara, amb el tema telemàtic, tot és més ràpid i eficaç.

 

Creus que resols bona part de les demandes dels federats?

Jo crec que sí... Ens esforcem per oferir una bona atenció, tot i que a vegades penses que tens una càmera oculta per les converses una mica surrealistes que he tingut al llarg dels anys... (Riu.)

 

Creus que canvia molt treballar per a una empresa que fer-ho per a una federació?

No crec que canviï tant; de fet, considero que actualment la FCGolf es porta com una empresa… abans hi havia pocs camps i federats, i ara cal gestionar-ho com una empresa perquè tot funcioni bé.

 

Tu ets jugadora?

Abans jugava molt, actualment no gaire… És un esport que t’enganxa molt, però si no et surt molt bé a vegades defalleixes, com em va passar a mi.

 

Creus que tornarà a créixer el nombre de federats?

Espero que sí, encara que actualment la gent té més oferta i alternatives a l’aire lliure com la bici, caminar… Quan vaig començar era un esport elitista i després ja ho va deixar de ser i vam tenir un gran boom de federats. Ara, i sincerament, donaria per bo que el nombre de federats es mantingui com estem ara.

 

Bernades: "Sóc una mica el relacions públiques de la Fede als tornejos"

 

Quants anys fa que treballes a competició en la FCGolf?

Doncs des que vaig entrar, l’any 93, així que fa vint-i-sis anys. Recordo que la meva primera prova va ser el gener de 1993, a l’Hexagonal. El meu debut va ser amb Antonio Díaz, que em va explicar com anava tot. Eren altres temps...

 

En quins aspectes ha variat la feina de llavors a ara?

Per exemple, l’Hexagonal abans era més per a amics i ara s’ha tornat més competitiu. També hi participen més equips, i tot s’ha anat professionalitzant.

 

En la teva feina, ets la persona que està en contacte directe amb el federat?

Sí, faig d’enllaç amb els jugadors. A mi em toca la feina de relacions públiques. A més, he de controlar que tot estigui preparat i bé al camp. Són funcions del que avui anomenem «director de torneig».

 

Hi ha molta feina prèvia a un torneig?

Sí, la preparació que no es veu. Tenir un torneig a punt implica començar a preparar-lo un mes abans. Cal estar en contacte amb el club i preparar i pujar tota la informació i els detalls a la web, on els jugadors poden consultar tot el que estigui relacionat amb la prova.

 

Ja tens ajuda des de fa temps?

Afortunadament, tinc com a company en Daniel Rocamora, cosa que ens permet dividir-nos les competicions. Ell es dedica més als tornejos de competició, i jo als lúdics i socials.

 

Segueixes fent-ho amb la mateixa motivació?

Sí, m’encanta, encara que ara les forces han disminuït una mica...

 

Canvia l’ambient entre competicions?

L’individual és més tranquil que el torneig per equips, on hi ha molt més enrenou.

 

Hi ha molta diferència entre els tornejos masculins i els femenins?

Sens dubte, les dones són molt més competitives que els homes, que també ho són, però menys. Si tens algun error, les dones no te’n deixen passar ni una i els homes són més laxos...